Introducció
T'has fixat que el món va molt de pressa? Tot passa molt de pressa: les pantalles, els missatges instantanis, els sorolls, les presses… Vivim en una època en què costa trobar moments per parar, pensar i escoltar-nos a nosaltres mateixos.
Enmig d'aquest ritme tan accelerat, els escacs són diferents. Quan seus davant d'un tauler, és com si premessis un botó de pausa. El temps sembla anar més a poc a poc. No cal córrer ni fer res de pressa. El que toca és mirar, analitzar i decidir.
Aquesta pausa no és quedar-se sense fer res. Al contrari: el cervell treballa molt. Els escacs fan pensar, recordar, imaginar i controlar els impulsos. Per això es poden considerar una mena de gimnàstica mental. Diversos estudis han assenyalat que l'aprenentatge dels escacs pot ajudar a entrenar habilitats com la concentració i la resolució de problemes (Gobet & Campitelli, 2006).
Molts mestres i famílies ho han vist a la pràctica. Infants molt moguts aconsegueixen estar concentrats durant més estona. Altres guanyen confiança perquè descobreixen que poden trobar solucions per si mateixos. No és només qüestió de guanyar o perdre, sinó d'aprendre a pensar.
En una època plena d'estímuls immediats, els escacs —sobretot en la competició— demanen una cosa poc habitual: mantenir l'atenció durant molt de temps. Una partida pot durar entre dues i quatre hores, i cal estar concentrat tota l'estona. Aquest tipus d'atenció profunda s'assembla al que el psicòleg Mihaly Csikszentmihalyi va anomenar estat de flux, és a dir, aquell moment en què estàs tan concentrat en una tasca que el temps sembla desaparèixer (Csikszentmihalyi, 1990).
Els escacs també tenen una característica molt especial: permeten relacionar persones de diferents edats en igualtat de condicions. En un torneig, un nen o una nena pot jugar contra un adult o una persona gran. Davant del tauler, tots tenen les mateixes peces i les mateixes normes. Això afavoreix el respecte, la convivència i l'aprenentatge compartit.
Un altre aspecte important és que, en la competició oficial, cal anotar les jugades. Això no és només escriure. Serveix per revisar després la partida, veure què ha funcionat, què no i com es pot millorar. És un procés semblant al mètode científic: observar, analitzar i corregir.
Aquesta manera d'entendre els escacs és la base de moltes propostes educatives. No es tracta només de jugar, sinó de crear situacions en què el joc ajuda a entrenar el pensament. Quan els infants resolen reptes, comenten jugades i reflexionen sobre els errors, estan treballant l'atenció, la memòria de treball, la planificació i l'autoregulació (Pérez, 2026).
Per això, quan parlem d'escacs, no parlem només d'un joc. Parlem d'una experiència que ajuda a pensar amb calma, a provar solucions i a acceptar que equivocar-se forma part de l'aprenentatge. Cada jugada és una decisió, i cada decisió té conseqüències. Això ensenya responsabilitat i perseverança.
A poc a poc, molts infants traslladen aquesta manera de pensar a altres moments de la vida: s'organitzen millor, s'esforcen més davant de les dificultats i aprenen a no quedar-se amb la primera idea, sinó a buscar-ne una de millor. Algunes investigacions indiquen que les habilitats treballades amb els escacs poden transferir-se a l'àmbit acadèmic i cognitiu (Sala & Gobet, 2016).
El més important no és fer escac i mat ràpid. El veritable valor dels escacs és aprendre a parar, pensar i decidir amb sentit. Amb un tauler petit, els infants poden construir un pensament més gran, més tranquil i més profund en un món que gairebé mai s'atura.
Bloc I: Els escacs competitius
Quan pensem a fer esport, sovint imaginem córrer, saltar o xutar una pilota. Però els escacs també són un esport. La diferència és que aquí no entrenes els braços o les cames, sinó el cervell. En lloc de força física, necessites concentració, resistència mental i capacitat per pensar abans d'actuar.
Els escacs tenen, a més, un llenguatge universal. Si viatges a qualsevol país del món, potser no entendràs la llengua, però podràs jugar una partida. Les regles són les mateixes a tot arreu, i això els converteix en una activitat compartida entre cultures diferents (UNESCO, 2012).
Igual que un esportista entrena cada dia, un jugador d'escacs també ho ha de fer. La recerca sobre l'aprenentatge expert mostra que millorar en qualsevol disciplina requereix pràctica deliberada, és a dir, entrenar amb intenció, esforç i revisió dels errors (Ericsson et al., 1993). En una partida llarga, el jugador ha de recordar idees, calcular variants i mantenir l'atenció durant molta estona. És com portar la ment al gimnàs.
Als escacs gairebé no hi ha atzar. Si perds, normalment és perquè alguna decisió no ha estat la millor. Això, encara que sembli exigent, té un gran valor educatiu. La psicòloga Carol Dweck explica que situacions així afavoreixen la mentalitat de creixement, la idea que les habilitats es poden desenvolupar amb esforç i aprenentatge (Dweck, 2006). L'error deixa de ser un fracàs i es converteix en una oportunitat per millorar.
La competició també ensenya a gestionar els nervis. Davant del tauler, el cor s'accelera i apareix la pressa per moure. Però les regles obliguen a controlar aquest impuls. La norma de "peça tocada, peça jugada" fa que el jugador hagi de pensar abans d'actuar. Aquest autocontrol és una habilitat que després pot ajudar en exàmens, conflictes o decisions quotidianes. Estudis longitudinals han mostrat que el desenvolupament de l'autocontrol en la infància està relacionat amb resultats positius al llarg de la vida (Moffitt et al., 2011).
Als escacs s'aprèn una lliçó molt clara: de vegades es guanya i de vegades s'aprèn. La FIDE, com a organització internacional que promou els escacs en tot el món, destaca que l'objectiu educatiu no és només formar campions, sinó ajudar a formar persones capaces de pensar millor i prendre decisions responsables (FIDE, 2024). El periodista especialitzat en escacs Leontxo García ha subratllat que els escacs competitius ensenyen gestió emocional, tolerància a la pressió i planificació estratègica, habilitats que van més enllà del tauler (García, 2022).
A més, Magnus Carlsen, campió mundial, ha explicat en entrevistes que la pràctica d'alt nivell no només exigeix càlcul i memòria, sinó resistència mental, autocontrol i capacitat per mantenir la concentració durant hores, recordant que la constància i la paciència són claus tant en escacs com en altres aspectes de la vida (Carlsen, 2024).
Tot això té un impacte directe en el desenvolupament personal. Quan una persona resol una posició complicada o veu que millora amb la pràctica, augmenta la seva confiança. Aprèn que progressar demana temps, paciència i esforç. Analitzar partides, revisar errors i provar noves idees es converteix en un hàbit de treball que pot aplicar també a l'estudi i a altres reptes.
La investigació educativa ha observat que la pràctica dels escacs pot contribuir a entrenar habilitats cognitives com la concentració i la resolució de problemes (Gobet & Campitelli, 2006). Per això diem que competir en escacs no és només jugar: és aprendre a pensar amb rigor, a controlar-se i a perseverar.
Bloc II: Els escacs com a recurs educatiu basat en el joc
Els escacs educatius van molt més enllà del simple joc. No es tracta només de guanyar partides ni de memoritzar moviments; el veritable valor està en aprendre a pensar, a resoldre problemes i a prendre decisions amb consciència (Pérez, 2026). Quan els alumnes entren a l'aula, es crea un espai segur on poden equivocar-se sense por, gràcies als comentaris immediats que ofereix el joc: si un pla falla, la resposta del rival indica l'error al moment, cosa que permet ajustar el pensament i aprendre activament (Pérez, 2026). Aquesta experiència fomenta la curiositat, la creativitat i la confiança, i ajuda els alumnes a comprendre que el procés de pensar és més valuós que encertar sempre.
Segons Jerry Nash, president de la Comissió d'Escacs a l'Educació de la FIDE i consultor de la Fundació Chess in Schools i Chess in Education dels Estats Units, els escacs poden ser molt més que un joc: són una manera de practicar bones decisions i pensar bé (Nash, 2015). Segons la seva experiència com a educador, els alumnes que juguen a escacs solen mostrar més concentració i compromís amb les activitats escolars, i poden desenvolupar habilitats importants com prendre decisions, resoldre problemes i treballar en equip. Nash destaca que els professors poden utilitzar els escacs dins de l'aula per reforçar competències acadèmiques i habilitats del segle XXI sense augmentar la càrrega de treball diària, tot creant un entorn positiu que motiva els estudiants a pensar i aprendre activament (Nash, 2015).
Com explica Jesper Hall (2021): "Els escacs poden donar suport als nens que lluiten amb el pensament", perquè el joc permet que tots els infants, no només els més hàbils, desenvolupin habilitats cognitives, estratègies i confiança en un entorn segur i estimulant. Això diferencia els escacs a l'educació de l'entrenament tradicional per a talents: aquí no importa si els nens es fan bons jugant, sinó com el joc els ajuda a créixer intel·lectualment i socialment.
Durant la partida, els escacs posen en marxa la concentració, la imaginació, la capacitat de planificar moviments i el reconeixement de patrons (chunking). Els alumnes aprenen a organitzar la informació en estructures significatives: on un novell veu peces disperses, un alumne entrenat detecta "una cadena de peons" o "un atac al Rei" (Pérez, 2026). Aquesta habilitat de simplificar la complexitat és transferible a la lectura, on agrupem lletres en paraules; a les matemàtiques, on estructurem dades i passos per resoldre problemes; i fins i tot a projectes artístics, on planificar una composició requereix anticipar decisions.
Els escacs també poden tenir un efecte compensatori: alumnes amb dificultats acadèmiques poden millorar el raonament lògic, especialment en matemàtiques, gràcies al seu component visual i manipulatiu, que trenca les barreres de l'abstracció numèrica (Rosholm et al., 2017).
El benefici educatiu més rellevant és la metacognició. Jugar obliga a mantenir un diàleg intern constant: "Si faig això, ell farà allò, llavors jo podré…", entrenant l'hàbit de pensar sobre el propi pensament i activant l'escorça prefrontal (Costa & Kallick, 2009). Quan els alumnes expliquen les seves jugades, practiquen l'argumentació, el raonament crític i la capacitat de reflexió, reforçant la transferència de l'aprenentatge a altres àrees acadèmiques i a la vida quotidiana.
A més, els escacs eduquen emocionalment: aprendre a guanyar amb respecte, perdre sense frustració i esperar el torn desenvolupa la paciència, la tolerància i les habilitats socials (Kazemi et al., 2012). Aquesta inclusió, on cada alumne pot avançar al seu ritme i aprendre dels errors, converteix els escacs en un recurs potent per fomentar autonomia i confiança.
En definitiva, amb un enfocament metodològic clar i intencionalitat educativa, els escacs deixen de ser només un joc: esdevenen un recurs transversal que integra continguts acadèmics, habilitats cognitives, competències socioemocionals i creativitat, afavorint un aprenentatge global, profund i significatiu.
Bloc III: Els escacs més enllà del tauler: aprenentatge transversal
Potser penses que els escacs i l'escola són coses completament diferents, però no és així. Els escacs ajuden a entrenar la ment i a desenvolupar habilitats com concentrar-se, organitzar-se i pensar de manera lògica, habilitats que després serveixen per afrontar millor l'escola i moltes situacions de la vida (Pérez, 2026). Quan jugues, estàs fent mates sense adonar-te'n: comptes caselles, calcules valors, preveus moviments. Estàs practicant llengua quan expliques a un company el teu pla o argumentes per què has mogut aquella peça. I també entrenes emocions i valors: aprens a ser pacient, a controlar els nervis, a esperar el teu torn i, sobretot, a respectar qui tens davant. Aquestes són petites lliçons que després es traslladen a l'aula, al pati i a casa.
Els escacs et fan sentir com un petit capità de la teva pròpia aventura. Cada moviment és una decisió que has d'assumir. Si mous una peça, no pots tirar enrere; has d'acceptar les conseqüències, bones o dolentes (Pérez, 2026). Això ens ajuda a pensar de manera global: a mirar tot el tauler, preparar una estratègia i endevinar problemes abans que apareguin. És com dirigir la teva pròpia pel·lícula, on tu decideixes cada escena i aprens a afrontar les situacions abans que es compliquin.
Però el més interessant és que tot el que aprens a la partida no es queda allà. Quan s'acaba, t'emportes tot el que has descobert dins la teva motxilla de coneixements. La recerca internacional ho confirma: la concentració, la planificació i la capacitat de resoldre problemes que entrenes amb els escacs es traslladen a la vida real (European Parliament, 2012). Molts mestres i educadors hem vist que alumnes que juguen amb regularitat milloren en altres assignatures, recorden millor el que estudien i aprenen a organitzar-se. També aprenen a respectar els altres, a cooperar i a afrontar situacions difícils sense rendir-se.
Els escacs no són només un joc de peces sobre un tauler. Són una eina educativa que uneix ment, emoció i comportament. Amb cada partida, s'aprèn a pensar de manera estructurada, a gestionar les seves emocions i valorar les decisions pròpies i les dels altres. Això els dona confiança i autonomia: aprenen que poden ser responsables i creatius, que poden preparar un pla i adaptar-se quan les coses no surten com esperaven. És un aprenentatge que dura molt més enllà de l'aula, perquè ajuda a organitzar la vida quotidiana i a relacionar-se millor amb els companys i amics.
Amb els escacs, cada partida és una oportunitat per créixer, no només intel·lectualment, sinó també emocionalment. Els alumnes entrenen la paciència, aprenen a pensar abans d'actuar, a afrontar la frustració i a celebrar l'esforç, no només el resultat. Tot això fa que els escacs siguin molt més que un joc: són un recurs que connecta escola, emocions i habilitats per a la vida.
Els escacs permeten treballar de manera transversal: es desenvolupen competències matemàtiques (càlcul, estimació, resolució de problemes), lingüístiques (argumentar jugades, explicar estratègies, escolta activa), personals i socials (respecte, gestió emocional, cooperació) i l'aprendre a aprendre. Aquesta transversalitat és especialment potent perquè parteix de situacions reals: cada partida obliga a anticipar, prendre decisions, assumir conseqüències i adaptar-se als canvis, exactament les mateixes habilitats que després necessita per afrontar una tasca escolar, un treball en grup o un conflicte quotidià.
Segons Marta Amigó, referent catalana en escacs educatius i coordinadora del programa "Escacs a l'Escola", els escacs no només ajuden en l'aprenentatge del joc, sinó que s'utilitzen com una eina educativa dins de l'horari lectiu per treballar aspectes com el càlcul mental, la comprensió lectora, la presa de decisions, la resolució de problemes i habilitats socials com el respecte i la paciència, fent possible que els escacs connectin diferents àrees del currículum escolar i contribueixin a un desenvolupament global de l'alumnat (Amigó, s.d.).
Per Fernández Amigo (2016), els escacs poden actuar com una eina d'integració curricular, ja que permeten dissenyar activitats que connecten diverses àrees de coneixement dins d'un mateix context educatiu. Així, el joc pot enllaçar competències de manera natural i significativa:
- Llengua: Argumentar les jugades i explicar estratègies ajuda a desenvolupar la competència lingüística, la capacitat de narrar i l'ús del raonament verbal.
- Matemàtiques: Analitzar els valors de les peces, calcular seqüències i planificar moviments reforça la resolució de problemes, el pensament lògic i la capacitat de raonament abstracte.
- Art i creativitat: Representar tàctiques en esquemes visuals o dissenyar estratègies gràfiques estimula la creativitat, la imaginació i la planificació espacial.
- Ciències socials i valors: Els escacs faciliten la reflexió sobre l'ètica del joc, el respecte als companys, la gestió emocional i la presa de decisions responsables.
D'aquesta manera, els escacs es converteixen en un recurs transversal que no només treballa continguts específics, sinó que integra habilitats cognitives, socioemocionals i creatives dins de l'aula (Fernández Amigo, 2016).
En aquesta línia, el treball de Marc Pera Muntasell aporta una mirada especialment rellevant sobre la dimensió tutorial i emocional dels escacs a l'escola. En el seu estudi de grau a la Universitat Autònoma de Barcelona, defensa que els escacs poden esdevenir una eina pedagògica transversal quan s'integren intencionalment dins l'acció tutorial i l'educació emocional. Més enllà de la competició o el rendiment tècnic, planteja el joc com un espai per treballar l'autoregulació, la presa de decisions, la gestió de l'error i la reflexió metacognitiva, connectant així el tauler amb processos maduratius clau en l'etapa de primària (Pera, 2023).
Un dels conceptes psicològics més potents que treballen els escacs és el Locus de Control Intern. Els estudiants amb baix rendiment sovint creuen que les coses "els passen" (locus extern: mala sort, el "profe em té mania"). Els escacs ensenyen el contrari: tu ets el responsable de la teva posició. Si el teu rei està en perill, és conseqüència de les teves decisions prèvies. Entendre que un és agent del seu propi destí és un dels predictors més forts d'èxit acadèmic i professional futur (Rotter, 1966).
Comparació i síntesi dels tipus d'escacs i els seus beneficis
Els escacs poden oferir beneficis diferents segons l'enfocament de la pràctica. Les activitats competitives semblen estimular la concentració, l'autocontrol i la perseverança, tot i que aquests efectes depenen de la intensitat i la durada de l'entrenament (Gobet & Campitelli, 2006; Moffitt et al., 2011). Els escacs educatius, centrats en l'aprenentatge dins de l'aula, poden afavorir habilitats cognitives com l'atenció, la memòria de treball i la planificació, així com aspectes socioemocionals com la inclusió i la confiança (Costa & Kallick, 2009). La pràctica transversal, que integra els escacs amb altres matèries i competències, pot facilitar l'aplicació de la resolució de problemes i el pensament crític en contextos escolars, tot i que la transferència a altres àrees encara necessita més evidència empírica (Fernández Amigo, 2016; Sala & Gobet, 2016).
Annex
Els escacs són tan especials que no es queden tancats a la teva aula o al casal del barri, sinó que viatgen per tot el món. Hi ha organitzacions internacionals molt importants que els estudien i els protegeixen, i t'ho explicaré com si fossin petits guardians del joc.
Primer parlem de la UNESCO, que és com un gran guardià de l'educació a tot el món. Imagina't una organització enorme que treballa perquè tots els nens i nenes puguin tenir una escola de qualitat. Encara que no donin classes d'escacs, els agrada molt aquest joc perquè encaixa amb el que defensen: aprendre a pensar, a comprendre les coses i a trobar solucions, no només a memoritzar moviments. També valoren que els escacs ensenyin a jugar net, a respectar els altres i a conviure bé amb companys i rivals, habilitats que no només serveixen a l'aula, sinó que t'acompanyaran tota la vida (UNESCO, 2012).
Després tenim els "capitans" del joc: la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs. Si el futbol té la FIFA, els escacs tenen la FIDE. Ells són els qui manen i organitzen el joc a tot el món, però no només es dediquen a muntar campionats per a grans mestres. Tenen una missió molt especial: portar els escacs a les escoles, fent que aquest esport mental arribi a tots els nens i nenes, visquin on visquin. La seva idea és que el joc desperti el pensament, la creativitat i la capacitat de prendre decisions en tots els infants (FIDE, 2015).
Finalment, hi ha els que podríem anomenar els "detectius del cervell": científics i investigadors d'universitats de tot el món que han passat anys mirant amb lupa què passa dins del cap quan juguem a escacs. I què han descobert? Doncs que la memòria es fa més forta, que la concentració millora i que aprens a resoldre problemes sense posar-te tant nerviós. Però hi ha un secret molt important que aquests investigadors han trobat: els escacs funcionen molt millor quan t'ho passes bé. Si jugues sense pressió i amb ganes d'aprendre, el teu cervell aprofita molt més tot l'entrenament, i això és exactament el que fa que cada partida sigui una oportunitat per créixer (Gobet & Campitelli, 2006).
Els escacs, doncs, no són només un joc de tauler i peces. Són un viatge que connecta l'aula amb el món, un recurs que combina aprenentatge, emoció i diversió, i que ensenya a pensar, a decidir i a créixer com a persones.
Referències
Aciego, R., García, L., & Betancort, M. (2012). The benefits of chess. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 1(1), 27–34. https://revistas.um.es/ijep/article/view/ijep1.1.2
Amigó, M. (s.d.). Sobre el valor educatiu i transversal dels escacs. En el context del programa Escacs a l'Escola a la Federació Catalana d'Escacs. https://diarieducacio.cat/escacs-educatius-tot-el-que-no-explica-gambito-de-dama/
Anand, V. (2015). Chess and the art of thinking: Lessons from the game. ChessBase Articles. https://en.chessbase.com/articles
Bart, W. M. (2014). On the effect of chess training on scholastic achievement. Frontiers in Psychology, 5, 762. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2014.00762
Carlsen, M. (2024). Magnus Carlsen on the mental demands of elite chess: pressure, focus, burnout and balance. [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=nA7iSB6bBfY
Costa, A. L., & Kallick, B. (2009). Learning and leading with habits of mind: 16 essential characteristics for success. ASCD. https://www.ascd.org/books/learning-and-leading-with-habits-of-mind
Csikszentmihalyi, M. (1990). Flow: The psychology of optimal experience. Harper & Row.
Diamond, A. (2013). Executive functions. Annual Review of Psychology, 64, 135–168. https://doi.org/10.1146/annurev-psych-113011-143750
Dweck, C. S. (2006). Mindset: The new psychology of success. Random House.
Ericsson, K. A., Krampe, R. T., & Tesch-Römer, C. (1993). The role of deliberate practice in the acquisition of expert performance. Psychological Review, 100(3), 363–406. https://doi.org/10.1037/0033-295X.100.3.363
European Parliament. (2012). Declaration on the introduction of chess in schools. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-7-2012-0270_EN.html
Fernández Amigo, J., & Prió Burgués, J. (2016). Las transversalidades del ajedrez. Balagium Editors. https://www.balagium.com/es/producto/las-transversalidades-del-ajedrez/
Fédération Internationale des Échecs. (2015). Chess in Education. FIDE. https://www.fide.com
Fédération Internationale des Échecs. (2024). Chess in Education. FIDE. https://www.fide.com
FIDE. (s.d.). Chess as a sport and educational tool. https://www.fide.com/FIDE/handbook/chess-in-education
García, L. (2022). Leontxo García: escacs i pensament, emocions i valors. El Crític. https://www.elcritic.cat/entrevistes/leontxo-garcia-la-millor-manera-dexplicar-la-guerra-freda-es-parlant-descacs-130780
García, L. (2024). ¿Para qué sirve el ajedrez en educación? BBVA Aprendemos Juntos. https://aprendemosjuntos.bbva.com/ca/especial/para-que-sirve-el-ajedrez-en-educacion
Gobet, F., & Campitelli, G. (2006). Educational benefits of chess instruction: A critical review. Cognitive Processing, 7(2), 95–104. https://www.researchgate.net/publication/236883992_Educational_benefits_of_chess_instruction_A_critical_review
Hall, J. (2021, 9 d'octubre). Escacs: una manera de donar suport als nens que lluiten amb el pensament! Cimera d'Escacs Educatius.
Kazemi, F., Yektayar, M., & Abad, A. M. B. (2012). Investigation of the impact of chess play on developing metacognitive ability and math problem-solving skill. Procedia – Social and Behavioral Sciences, 32, 372–379. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2012.01.056
Moffitt, T. E., Arseneault, L., Belsky, D., Dickson, N., Hancox, R. J., Harrington, H., … & Caspi, A. (2011). A gradient of childhood self-control predicts health, wealth, and public safety. Proceedings of the National Academy of Sciences, 108(7), 2693–2698. https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.1010076108
Nash, J. (2015). University of Texas at Dallas Chess Program — Chess Educator of the Year. UT Dallas. https://chess.utdallas.edu/education-programs/chess-educator-of-the-year/
Pera Muntasell, M. (2023). Estratègies d'acció tutorial a través de l'educació emocional i els escacs a l'aula de primària [Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona]. https://www.udg.edu/ca/Portals/68/OContent_Docs/TFG_Marc_Pera_ESTRATEGIES_D_ACCIO_TUTORIAL_A_TRAVES_DE_L_EDUCACIO_EMOCIONAL_i_ELS__ESCACS_A_L_AULA_DE_PRIMARIA.pdf
Pérez Rodríguez, R. (2026). Jugar a escacs, on no parlar està prohibit. Xerpa Edicions.
Reizniece, D. (2015). Chess in education: Forming better thinkers, not just champions. FIDE Interviews. https://www.fide.com/news/417
Rosholm, M., Mikkelsen, M. B., & Gumede, K. (2017). Your move: The effect of chess on mathematics test scores. PLoS ONE, 12(2), e0170520. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0170520
Rotter, J. B. (1966). Generalized expectancies for internal versus external control of reinforcement. Psychological Monographs: General and Applied, 80(1), 1–28. https://doi.org/10.1037/h0092976
Sala, G., & Gobet, F. (2016). Do the benefits of chess instruction transfer to academic and cognitive skills? A meta-analysis. Educational Research Review, 18, 46–57. https://doi.org/10.1016/j.edurev.2016.02.002
Trinchero, R., & Sala, G. (2016). Chess training and mathematical problem-solving. European Journal of Educational Psychology, 9(2), 69–84. https://doi.org/10.1080/21683603.2016.1189136
UNESCO. (2012). World sport values and education. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000219551
